Sant Vicenç és un municipi amb un patrimoni que reflecteix l'evolució d'aquest. Entre els edificis més antics, cal mencionar les masies, mostra del seu passat agrícola. Actualment, cap masia, llevat de la masia de CAN COSTA -documentada el segle XVI- no manté la seva funció original. CAN PUJADOR, obra de Joan Salavert de l'any 1679, és una de les masies més importants del municipi gràcies a les característiques arquitectòniques d'aquesta. Els més grans del poble encara la coneixen per aquest nom. Cal fer menció dels diferents gravats que es conserven a les finestres i els esgrafiats de la façana.

Altres edificis que destaquen per les seves característiques arquitectòniques i/o històriques són:

L'AJUNTAMENT. A la plaça de la Vila, 1. Aquest edifici es va inaugurar el 1927 i el va dissenyar l'arquitecte municipal Melcior Viñals. L'edifici té elements decoratius de ferro forjat aplicat a les mènsules de la balconada i la ceràmica vidrada. S'hi accedeix a través d'una escalinata amb una barana decorada també amb motius florals seriats. Al pis superior, a la part esquerra de l'edifici, s'hi alça una torrassa decorada amb fulles de ceràmica vidrada verda i amb merlets. Dins de l'edifici cal destacar l'ús del ferro forjat i, com a element de l'època, els llums de la sala de plens.

CAL FONT, al carrer Rafael Casanova / Mossèn Duran. L'edifici data de l'any 1920, d'acord amb la inscripció que hi ha al carrer de Rafael Casanova. Cal posar de relleu la decoració floral, les sanefes d'esgrafiats que rematen i continuen la façana i el coronament de la façana amb formes sinuoses i florons.

L'ESGLÉSIA parroquial, situada a la plaça Sant Jordi. L'any 1717 es va cremar l'antiga església i es va fer l'actual, d'estil barroc. Es va aprofitar una part d'una església que s'havia començat a construir el segle anterior però que havia quedat aturada. Es diu que l'església es va construir amb l'ajuda dels vicentins i vicentines de l'època, nens i nenes inclosos, que van transportar la llenya i la pedra per a la construcció d'aquesta. Es tracta d'una construcció senzilla i amb materials -pedra, calç, aigua i sorra- extrets de l'entorn local. Es va inaugurar l'any 1728.

L'ATENEU, al carrer del Riu, 3. L'edifici es va inaugurar el 1923 i era la seu de l'Ateneu Familiar, una associació que va néixer com a escissió d'alguns membres de La Vicentina. La llegenda explica que l'escissió va ser deguda a un escàndol que va provocar una actuació i l'acomiadament del pianista. Juntament amb ell van marxar un grup de joves que es començaren a reunir per donar pas a la nova entitat. La funció principal de l'Ateneu, d'acord amb el reglament que es va aprovar el 10 de novembre de 1923, era el foment de la cultura entre els seus socis mitjançant l'ensenyament, les conferències, la lectura, l'excursionisme... i, de la mateixa manera que la majoria d'entitats de l'època, l'ajut material en casos de malaltia, defuncions, etc.

El MOLI DELS FRARES, a la plaça del Molí, 1. El mas consta de dues parts, el molí i la casa o mas, que probablement era on residia el moliner i la seva família. Es tracta d'un molí d'aigua, si fem referència a la força motriu, i/o d'un molí fariner si fem referència a la utilitat d'aquest -per moldre gra-. La inscripció de relleu barroc que hi havia encastat a la zona d'accés, que data del segle XVIII, revela que el molí era propietat d'un senyor anomenat Clasquerí. Aquest propietari encara es menciona l'any 1693, quan s'esmenta el molí en el Capbreu de la Baronia de Cervelló. Després d'en Clasquerí, el monestir de Sant Pau del Camp va adquirir el molí l'any 1370. Posteriorment, el 1583, es va unir al monestir de Montserrat fins al 1723, data en què es va retornar a Sant Pau del Camp i en què s'hi va col·locar el relleu en commemoració a aquest fet.

CAN COMAMALA. Domingo Comamala Sala, natural de Girona, es va instal·lar a SVH l'any 1909. El nom del carrer M.C. Verdaguer el va proposar el Sr. Comamala. Primer, va edificar la fàbrica tèxtil, i l'any 1918, hi va afegir el pis per viure-hi. L'any 1922, el Sr. Comamala va fer construir quatre habitatges als jardins de la seva propietat (Verdaguer, 97-103), i en Josep Masdéu i Puigdemasa va ser l'encarregat del projecte. L'any 1923 va demanar permís per edificar el conjunt de cases del carrer de la Indústria. Les cases situades entre els números 100-106 del carrer de Verdaguer es van fer en dos projectes. El primer, l'any 1924, amb dues cases; i el segon, el 1925, amb les altres dues.

El CENTRE CATÒLIC, al carrer de Torres i Bages, 1-3. És la seu social de l'entitat centenària que porta el mateix nom. Es va començar a construir l'any 1919 i es va inaugurar el 30 de juliol de 1923. L'edifici s'enmarca dins el modernisme, però no tenim constància de l'arquitecte.  Cal destacar la verticalitat de l'edifici i les columnes de maó vist a la façana. 

El CAFÈ CARBONELL. És un edifici de l'any 1871 situat al carrer de Barcelona, 6, i va ser un encàrrec que la família Campmany va fer a l'arquitecte G. Gali. El nom amb què es coneix l'edifici és gràcies a la família Carbonell, que féu d'aquest edifici una mena de seu social, cafè i lloc d'esbarjo on s'hi feien balls a les festes senyalades com ara cap d'any. A banda de l'aspecte monumental de l'edifici, cal posar de relleu els elements decoratius de la balconada.

Casa del carrer Barcelona 176, coneguda com casa Amat, de l'any 1920. És una obra de l'arquitecte J. Graner. De l'edifici, és important l'acabament amb torrassa decorada amb ceràmica vidriada i la decoració de ferro forjat amb punxes.

Cal destacar els esgrafiats que trobem a la casa de D. Dalmau, construïda el 1905 i situada al carrer de Barcelona 233. L'edifici té elements decoratius inspirats en la naturalesa i els esgrafiats tenen formes sinuoses i corbes amb flors.

Un altre conjunt important és el format pels habitages del Poble Nou. Es tracta d'un eixample del municipi creat al començament del segle XX que conserva edificis modernistes i noucentistes. Cal posar de relleu els edificis del carrer de la Unitat i del carrer de Ferres Costa, així com els de la plaça de Carme Llinàs, com ara Cal Sió i Cal Roca, de l'any 1923.

Si voleu gaudir de la natura podeu visitar el parc del Pi Gros, un gran espai forestal de més de 20 ha. on hi creixen diverses espècies d'arbres mediterranis, com ara el pi pinyer, un arbre centenari que dóna nom al parc. El camí de la Font de Sant Josep és un passeig que connecta el centre urbà amb les terrasses del parc.

Les festes més destacades i més importants de la nostra població l'any 2007 són les següents: 5 de gener Cavalcada de Reis; 19, 20, 21 i 22 de gener, Festa Major d'Hivern (en honor al patró de Sant Vicenç); 19, 20 i 21 de gener, la 26a Mostra Comercial i Agrícola; 18 de febrer, Carnestoltes; 3 d'abril, Dimarts Sant, representació de l'auto sacramental; 5 d'abril, Dijous Sant, processó de la Cofradía del Santo Cristo de la Buena Salud i de Ntra. Sra. de la Soledad; 6 d'abril, Divendres Sant, processó de silenci.

Al principi d'aquest any 2007, s'ha posat en marxa Sant Vicenç Virtual, un nou servei d'internet per poder fer visites virtuals pel patrimoni cultural i pels comerços de Sant Vicenç dels Horts. Podeu accedir-hi des de la pàgina inicial o directament des de http://virtual.svh.cat

Esperem la vostra visita!