|
 

El Ple de setembre aprova un conveni per adequar l'edifici del Centre Catòlic a la normativa actual

Dimarts, 2 d'octubre de 2018 a les 15:00

L’Ajuntament finançarà la totalitat de les obres, per un valor total de 560.000 euros

L’Ajuntament va aprovar per unanimitat la setmana passada, en el Ple de setembre, un conveni de col·laboració amb el Centre Catòlic per adequar l’edifici de l’entitat a la normativa actual. El consistori finançarà la totalitat de les obres que cal fer perquè l’immoble pugui acollir les moltes activitats culturals i educatives que s’hi fan habitualment. El conveni preveu una subvenció de 560.000 euros repartits en dos anys: 450.000 com a màxim al 2018 i la resta al 2019. En cas que l’entitat es dissolgués, l’edifici passaria a ser propietat de l’Ajuntament.


Abans de l’estiu ja es va signar un conveni per adequar a normativa la Societat Cultural La Vicentina i en les properes setmanes es farà amb l’Ateneu, amb la qual cosa s’haurà assegurat el condicionament de les tres grans entitats del municipi. A aquests espais se sumarà el Centre Cívic i Cultural del parc del Mamut, que s’està construint actualment. Això permetrà cobrir les necessitats d’espai per a esdeveniments socials i culturals a Sant Vicenç. L’alcaldessa, Maite Aymerich, se’n va felicitar i va destacar el gran paper de les entitats, també d’aquelles que tenen una manca d’equipament: “Estem treballant en una solució definitiva [...] i s’augura un bon futur”. I va afegir: “És important per a tota la ciutadania disposar d’una millor oferta d’equipaments [...] que ens permeti projectar-nos com a poble en ple orgull i a ser un pol d’atracció d’activitats, que se’n fan molta i sobretot gràcies a les entitats que històricament han fet coses”.


En aquest sentit, es va pronunciar el representant del PSC, Miguel Comino, que demanava atendre les mancances d’entitats com el Centre Cívic del Turó o la Cofradía Santísimo Cristo de la Salud y de Nuestra Señora de la Soledad: “Hem d’anar resolent tots els problemes que tenen les entitats en els seus espais”. En la mateixa línia, Carlos Gómez (Cs), va recordar el cas del Centre Cívic del Turó: “Ellos han estado mucho tiempo preocupados en volcarse con el barrio, y al final se han dado cuenta de que su edificio […] se ha quedado anticuado y no se adapta a la legalidad vigente y a los temas de seguridad”. Finalment, Jordi Gil (ICV-EUiA), va destacar que “la connexió Cultura i Educació és bàsica; hem d’educar en valor, en esperit crític, i que sobretot la cultura estigui a l’abast de tothom, [...] perquè la cultura ajuda a crear esperit crític”.

 

Consell comarcal de l’FP
El Ple de setembre també va servir per aprovar l’adhesió de l’Ajuntament al Consell Comarcal de la Formació Professional. L’objectiu general d’aquest consell és “contribuir a l’ajust entre la formació professional, la formació contínua i la formació ocupacional i les necessitats actuals i futures del territori”. Aquest ajust, segons resa el document d’adhesió, s’ha d’aconseguir “mitjançant un sistema de governança compartit entre les diferents administracions i els principals actors i entitats que intervenen en matèria de formació professional, mercat de treball i teixit productiu”.


En aquest sentit, el regidor Jordi Gil (ICV-EUiA) i també conseller comarcal d’Educació va destacar “la feina que portem fent des de fa un any intensament” i es va referir a l’important paper que tindran al consell els 30 ajuntaments de la comarca, així com els departaments d’Ensenyament, Indústria i Treball de la Generalitat, la connexió dels quals és “clau” per poder dissenyar com es mereix l’FP de la nostra comarca”. També formaran part del Consell els sindicats majoritaris CCOO i UGT, les associacions AEBALL, PIMEC, FAPAC i l’UPC, “que ens pot donar el seu punt de vista sobre com hauria d’evolucionar l’FP en l’àmbit tecnològic [...] i amb la nova revolució de la indústria 4.0”. El regidor d’Educació, Miquel Àngel Camacho (Junts x Sant Vicenç), va celebrar la iniciativa i va animar tothom “perquè això no quedi només en una signatura [...] perquè és una necessitat adequar la FP a les necessitats laborals dels sectors industrials”.

 

Observatori de les Dones als Mitjans
També es va aprovar per unanimitat l’adhesió de l’Ajuntament a l’Observatori de les Dones als Mitjans de Comunicació, una associació de 25 ajuntaments que té com a objectiu principal “promoure l’actitud crítica i la reflexió envers els mitjans de comunicació des de la perspectiva de les dones i per a una no-discriminació”. L’Ajuntament pagarà una quota anual de 1.500 euros i tècniques municipals assistiran a les assemblees trimestrals on es tracten temes, com per exemple, la creació d’una ordenança perquè els ajuntaments puguin denunciar i prohibir la publicitat sexista.


Aquesta adhesió es produeix arran de la declaració de Sant Vicenç dels Horts com a municipi feminista al Ple de juny, una iniciativa que també estan aprovant altres municipis liderats per alcaldesses al Baix Llobregat. En aquest sentit, l’alcaldessa de Sant Vicenç, Maite Aymerich, va celebrar que “altres alcaldesses d’altres comarques que també ens han demanat que els hi fem arribar aquest acord de ple i aquest decàleg [feminista] per poder-ho aplicar en els seus municipis”.

 

Polèmica a les mocions
El debat i la polèmica va arribar amb els darrers punts de l’ordre del dia: una moció de Cs que portava per títol “Condemnar tota la violència a Catalunya i per la convivència i el respecte entre la ciutadania” i un altra de Junts x Sant Vicenç “amb motiu del primer aniversari de l’1 d’octubre”. La primera no va prosperar, mentre que sí es va aprovar la moció de Junts, amb els vots favorables dels regidors de Junts, les abstencions d’ICV-EUiA i SVH SÍ PUEDE i els vots en contra del PSC, de la regidora no adscrita i de Cs. Al Ple no hi eren presents ni el representant del PDeCAT ni el regidor no adscrit.


La moció, llegida pel portaveu de Junts Arnau Mata, “reivindica i agraeix [la tasca de] totes aquelles persones que van fer possible el referèndum d’autodeterminació del passat 1 d’octubre, malgrat les amenaces, l’ús il·legítim de la violència i la brutalitat policial per part del govern espanyol”. També reitera “la inapel·lable necessitat que el govern de l’estat espanyol s’assenti a negociar un referèndum acordat i a acceptar el resultat democràtic que s’obtingui del plebiscit”. Igualment, “exigeix la llibertat immediata i incondicional dels presos i preses polítics i el retorn dels exiliats”.


Miquel Comino (PSC) va argumentar que “l’1 d’octubre no hi ha res a celebrar, ni res a commemorar, és el resultat d’un fracàs absolut de tot: fracàs de les relacions polítiques entre els governs de Catalunya i Espanya durant molt de temps, fracàs de convocar una mena de referèndum amparat amb una llei il·legal i il·legítima que va aprovar el Parlament de Catalunya el 6 i el 7 de setembre, una llei que trencava amb la legalitat vigent, democràtica, que hi havia i que hi ha”. Per la seva banda, Jordi Gil (ICV-EUiA) va apostar per “desescalar el conflicte”: “Això no ens duu enlloc. Ens abstindrem per dos motius, [...] perquè fa anys que alguns estem reclamant un referèndum pactat i ens heu dit traïdors i botiflers, i perquè els presos no poden estar ala presó i les persones que estan encausades a l’estranger han de tornar a casa seva. [...] Aquí ens trobareu, però no en la faula i l’èpica”. També es va abstenir SVH SI PUEDE, que en veu d’Alejandro Aparicio, va demanar un referèndum pactat i l’alliberament de les persones polítiques presses, “pero lo que pasó fue una gran manifestación, no un referéndum porque estaríamos hablando de otros términos”. Carlos Gómez (Cs) es va mostrar contundent: “Nosotros no vamos a reivindicar ni agradecer a las personas que hicieron posible el referéndum […] porque no somos partidarios que la democracia sea un arte de magia, sino de censo electoral”.
El portaveu de Junts, Arnau Mata, es va mostrar sorprès davant els retrets dels altres grups: “És com si ara jo m’hagués il·luminat i de cop demani un referèndum acordat per gràcia divina perquè se m’acaba d’acudir. [...] El sobiranisme porta demanant un referèndum acordat amb garanties i amb conseqüències jurídiques des de fa molts anys i reiteradament abans de fer el referèndum l’1 d’octubre i no se’ns va deixar alternativa. [...] Una part molt àmplia de la societat catalana representada al Parlament ho va estar demanant i no va ser possible amb el govern que hi havia aleshores [...]. Potser amb el govern que hi ha ara, sí que és possible. Veurem si de les bones paraules, es passa als fets. [...] Una part molt important de la societat, majoritària o minoritària, s’està qüestionant un pacte constitucional, la millor manera que tenim de resoldre-ho és preguntar la gent”.

 

Moció de Cs
Pel que fa a la moció de Cs, aquesta no va prosperar perquè tots els regidors van votar-hi en contra. L’argument comú: tot i poder estar d’acord amb el títol, no es podia compartir, en canvi, el contingut del text. Des del PSC, Miquel Comino va assegurar: “Esta moción está muy lejos de estar planteada en clave de buscar soluciones, […] Cs necesita el conflicto: nació en el contexto del conflicto político que hay en Catalunya, se nutre de ese conflicto político y necesita perpetuarlo para garantizar su futuro”. Opinió compartida pel portaveu d’ICV-EUiA, Jordi Gil, que assegura que “Cs és un partit que viu de treure rèdit electoral de la tensió” i va denunciar: “És curiós que Cs parli d’una agressió a una dona al parc de la Ciutadella per motius ideològics, quan cada vegada que aquest partit ha participat a alguna manifestació a Barcelona, aquesta ha acabat amb agressions i baralles i és lamentable que aquests actes siguin concorreguts per grups ultres d’extrema dreta que en cap cas el seu partit condemna”.


Alejandro Aparicio, de SVH SI PUEDE, va recordar que la moció no comentava res d’una “manifestación de Cs en contra de la violencia, [cuando] se agredió a un cámara de Tele Madrid a grito de a por él que pensaron era de TV3, pero eso no os interesa”. Finalment, Arnau Mata (Junts x Sant Vicenç), va assegurar: “Se’t cau l’ànima als peus, perquè el cinisme de qui presenta la moció és enorme, és immens. [...] Cs és el primer que fa crides a grups ultres per retirar llaços grocs, [...] participa en manifestacions que acaben a garrotades [...] i entre els seus simpatitzants té gent que agredeix a càmeres de Tele Madrid pensant-se que són de TV3”.


El representant de Cs, Carlos Gómez, va interpretar el vot en contra dels regidors com una negativa de tots ells a “condenar los actos vandálicos contra las sedes de los partidos políticos, los insultos, las amenazas, las agresiones o l’assetjament contra grups i individus, entre els quals molts electes, que estan sovintejant a Catalunya, [...] i els actes vandàlics o violents que s’han produït i es produeixen en concentracions i manifestacions celebrades en els darrers mesos a Catalunya”.

 

Last update 03.10.2018 | 10:38